Pol Rus
Què són?
Com són? / Quins tipus hi ha?
Un virus es compon de dues o tres parts: tots els virus tenen gens fets o bé d'ADN o bé d'ARN, molècules llargues
portadores d'informació genètica; tots tenen una capa proteínica que protegeix aquests gens i alguns tenen un embolcall
de greix que els envolta quan no es troben dins d'una cèl·lula. Els virus varien en forma, des d'una forma helicoïdal o
icosaèdrica fins a estructures més complexes. L'origen dels virus encara és incert; alguns podrien haver evolucionat a
partir de plasmidis (fragments d'ADN que es mouen entre cèl·lules), mentre que d'altres podrien haver evolucionat de bacteris.
Els virus s'escampen de moltes maneres diferents. Els que afecten les plantes són sovint escampats per insectes i altres
organismes, coneguts com a vectors. Alguns virus són escampats per insectes xucladors de sang. Cada tipus de virus té un
mètode diferent. Alguns virus com ara el de la grip s'escampen per l'aire a través dels esternuts i la tos, mentre que altres com
ara els norovirus són transmesos per via fecal-oral, o mans, aliments i aigua contaminats. Els rotavirus s'escampen sovint per
contacte directe amb nens infectats. El VIH és un dels virus importants que es poden transmetre (entre altres formes, en aquest
cas) durant l'acte sexual.
Els virus representen el 95% de la biomassa marina, en una gota d'aigua de mar n'hi ha uns 10 milions. La majoria no provoquen
malalties als animals grossos sinó que són fags que ataquen bacteris. Resulten essencials per l'ecosistema marí.
No tots els virus provoquen malalties, molts virus es reprodueixen sense causar cap dany a l'organisme infectat. Alguns virus
com ara el VIH poden causar infeccions permanents o cròniques, quan el virus continua replicant-se dins el cos malgrat els mecanismes
de defensa de l'hoste. Tanmateix, en els animals les infeccions víriques provoquen sovint una resposta immunitària que confereix una
immunitat permanent a la infecció. Els microorganismes com ara els bacteris també tenen defenses contra les infeccions víriques, conegudes
com a sistemes de restricció-modificació.
Els antibiòtics poden servir per lluitar contra els virus?
Quina diferència hi ha entre un antiviral i una vacuna?
Els antivirals són qualsevol compost que, d'alguna manera, impedeix el procés de propagació dels virus. Els antibacterians són compostos
que eviten la propagació dels bacteris; en tots dos casos són actius contra un grup o família de virus o bacteris.
En canvi les vacunes, tot i que compleixen el mateix objectiu, són dirigides contra un virus o un bacteri particular. Tots dos impedeixen el
procés de propagació, però el mecanisme pel qual ho impedeixen és el que fa la diferència.
Què és el coronavirus?
El coronavirus és un tipus de virus que circula entre els animals però alguns d’ells també poden afectar a éssers humans i poden causar
problemes respiratoris que majoritàriament produeixen simptomatologia lleu. Un nou tipus de coronavirus és el SARS-CoV-2, identificat a la
Xina a finals de 2019, i 8 de cada 10 persones afectades poden tenir símptomes lleus.
El coronavirus SARS-CoV-2 és un nou tipus de coronavirus que pot afectar les persones i que es va detectar per primera vegada el desembre
de 2019 a la ciutat de Wuhan, província de Hubei, a la Xina. Majoritàriament només produeix símptomes lleus respiratoris.
A qui afecta? A totes les franges d’edat?
Els grups de major risc són les persones majors de 65 anys, les persones amb malalties cròniques, com són les cardiovasculars, diabetis,
cardíaques o pulmonars, o més d'una malaltia, i les persones amb problemes d'immunitat congènites o adquirides.
A tots els països?
Com es pot veure en aquesta imatge de moment no estan afectats tots els països.
Per què no hi ha ara mateix una vacuna contra el coronavirus?
Perquè per poder fer servir una vacuna, han de pasar mesos, una vegada la vacuna ja estigui creada han de tastar-la amb un grup de
persones abans de posar-la a l’abast de tothom. Han de garantir que la vacuna funciona.