La Meitat Dels Taurons Del Mediterrani Occidental Es Troben Ferits

La Meitat dels taurons que passeigen per les aigües del la Mediterrània occidental es troben ferits. L'ONG Shark Med porta dos anys gravant imatges d'exemplars amb hams (anzuelos) clavats, mandíbules dislocades i arrossegant llinyes i xarxes de pesca. 

El 98% de gairebé centenars d'espècies de tauró que hi ha al Mediterrani Occidental s'han extingit per causa de la sobrepesca i les captures accidentals. Aquests animals, diu l'ONG, són particularment vulnerables a la pressió pesquera, causa del seu creixement lent i la seva baixa fecunditat.

La llista Vermella de la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa (UICN)  ha afegit el passat any a 17 espècies de taurons per risc d'extinció. Una d'elles són les tintoreres, o el tauró blau, el més abundant en el nostre Mediterrani. Shark med lamenta,però, que la nostre llei no les hagi inclòs entre les espècies protegides, ja que la seva supervivència està "greument compromesa".

Pol Minero

FORATS NEGRES

INVESTIGUEM

Que és un forat negre? Un forat negre, és una concentració d'altíssima massa. Prou elevada i densa per crear un camp gravitatori tant fort que ninguna massa/energia pot escapar d’ell, ni tan sols la llum; ja que la seva velocitat d’escapament supera els 300.000 km/s, (rapidesa de la llum).

Els forats nesgres, es formen i/o neixen després de quan una gegant vermella (estrella equivalent a 10-25 masses solars) deixa de brillar, o sigui que es mor. En aquest cas, l’equilibri que hi havia entre la seva gravetat i les petites explosions nuclears d’hidrogen, es trenca, i així, és quan la gravetat fa que l’estrella es col·lapsi per a si mateixa (el col·lapse gravitatori, es produeix quan un cos es comprimeix per la seva pròpia gravetat).

Un cop l’estrella ja a arribat al seu límit de comprimició (arribant al volum i radi zero), la seva velocitat d’escapament ja és superior a la de la llum (quan més es comprimeix una cosa, la seva velocitat d’escapament augmenta, això passa perquè tota la massa està concentrada en un espai molt petit), i és aquí on, aquesta estrella concentrada en un volum tan reduït, deforma infinitament l’espai-temps* gràcies a la seva densitat i gravetat tant poderosa (ja s’ha format un forat negre).

Conclusió o explicació resumida: Un forat negre és l’última fase d’una estrella amb una gran massa (gegant vermella).

*Com ja sabreu, l’espai-temps, és una teoria publicada per Albert Einstein al 1915; la hipòtesi, mostra de que l’espai i el temps es poden unificar en un sol concepte: L’Espai-temps, que, en aquest cas, la gravetat no s’entén com a una força física sinó com a una deformació.

Roger Bargans

PER QUINES RAONS PLOREM?

Nosaltres venim al mon plorant i els bebes ploren perquè necessiten donar el primer respir i sembla que plorar els ajuda, o també ploren per el canvi de passar a estar a la panxa de la mare a fora. Els bebes ploren per cridar l'atenció als seus pares per mostrar que estan descontents amb alguna cosa. Plorar és una resposta a les emocions siguin bones o dolentes. Aquestes llàgrimes son les emocionals, també tenim les llàgrimes basals que serveixen per mantenir humit l'ull, o les llàgrimes reflectives que mantenen el ull net de particules extranyes. Pero les importants son les emocionals i es diferencien de les altres per els sentiments que les produeixen i perquè estan compostes per hormones, habitual-ment associades amb el estres. Per això quan les expulsem ens relaxem. Per si no ho entens llegeix això: imaginat que tens un globus, el globus es infla quan et passen coses i es desinfla quan plores per aixo si t'aguantes el plor el globo explota.

Biel Torras Pascual

Investiguem: HISTÒRIA DE LA COCA-COLA

La Coca Cola encara que no hus ho pogueu creure  és un producte fabricat l'any 1886 i no és va disenyar per ser un simple refresc,no, és va disenyar per fer servir de medicina. Resulta que aquell mateix any (1886) John Pemberton va fabricar aquest producte per enviarlo a la farmacia Jacobs de l'Atlàntida.

Amb unes fulles de coca i unes llabors de cola va voler crear un remei: Medicina pe alleujar el mel de cap i dissimular les nauseas. L'etiqueta de l'envas deia que es podia veure sola o amb aigua. Al cap de 6 mesos algú va decidir barrejar-ho amb aigua carbonatada, quan ho van probar van veure que el resultar era boníssim.

Per tant que ara no és vendría com a un medicament si no com a un refresc

                                                                                     Irina Riera

RECEPTA: Mascareta per la cara

Hola! com va tot per casa? espero que esteu tots genial11 Bueno donç avui os porto una recepta en aquest cas res de pastissos ,ni magdalenes ,ni res de reposteria.Avui os  vinc a dir com fer una mascarilla per la cara.
Aquestes dues  mascaretes  fan diferents  funcions:
-La primera en aquest cas la de Aloe Vera es per que et quedi la cara suau .
-La segona fa una cara mes bonica, en el cas de que no dormis o pateixis estrès.
   Començem amb les receptes;

P.D. Els ingredients d'aquestes masqueretes segurament tu en tinguis en casa perque son ingredients que la gent acostuma a tenir a casa.


MASCARILLA PER ''CARA BONICA'' PER A GENT QUE NO DORM I TE ESTRÈS:

Ingredients:

1. Clara d'ou
2. 1 cullerada de Mel
3. 1 cullerada i mitja de suc de Llimona
4. 1 Cullera de yogurt natural

Passos a seguir:


Primer pas: Agafem l'ou i extrellem la clara de dintre, i la posem en un got, bol o plat. I removem molt be la clara fins que surtin bombolletes.

Segon Pas: Dintre del recipient on has posat la clara d'ou afegirem una cullerada de mel i una cullerada i mitja de al suc de llimona.(cullera petita)

Tercer pas: Afegim una cullerada de iogurt natural, i ho barregem molt bè.

Quart pas: per últim ens afegim la barreja a la cara suau ment i anem frotant.


MASCARILLA PER UNA CARA SUAU.

Ingredients:

1. Aloe Vera
2. Llimona

Passos a seguir:

Primer pas: Extreure el ingredient o suquet que hi ha dintre de la Aloe Vera amb una cullera.

Segon Pas: Aixafar la llimona fins que surti el suquet de dintre.

Tercer Pas: Per ùltim barregem molt bè, i ens posem la barrega a la cara.


Aquestes mascaretes sjo les he provat i per dir-ho aixi m'han funcionat.

Biel Torras Pascual

INVESTIGUEM

Com es formen les estrelles?


Les estrelles, acostumen a néixer en inmensos núvols freds creats a partir d’hidrogen, heli i pols (Una Nebulosa). Dins la nebulosa, a les parts més denses s’anirà concentrant cada cop més gas i pols per obra de la seva pròpia gravetat (amb una temperatura de -263ºC), i quan més matèria es concentri en el lloc, més gravetat hi haurà, per això, més temperatura i material aconseguirà.


Un cop, el col·lapse gravitatori (nom d’aquest procés) ha acabat, es formarà una gran esfera creada principalment d’hidrogen (protoestrella), i s’iniciarà la segona etapa (titulada: Fusió nuclear), on consisteix en la transformació a una estrella compacta.

Aquesta fase, comença, quan el nucli de la protoestrella crea un camp gravitatori lo suficient dens perquè els materials acumulats (àtoms d’hidrogen i pols) cada cop es vagin comprimin més entre ells. Un cop la gravetat de l’estrella fa que els àtoms d'hidrogen es fusionin entre si, formen àtoms d’heli (l’heli és més pesat que l’hidrogen, per això fa que amb l’heli el cos sigui més estable), així doncs, provocant petites reaccions nuclears que reaccionen com a una llum, rajos ultravioletes...


Un cop l’estrella ja brilla i ja està del tot formada, pot emetre llum durant milions d’anys gràcies a les petites explosions nuclears; ja que si no haguessin hagut aquestes fusions, el seu propi camp gravitatori acabaria destruint-la, perquè la gravetat fa que l’estrella es comprimeixi i les explosions fa que creein una força contrària a la força física, així el cos estelar manté un estat equilibrat.

WEBGRAFIA:


-Viquipèdia

-Una petita història per entendre l’univers

-Happy learning

-Aula 365

-Cntu infantil

-Astronomiaweb

-Perspectiva.com

-Space for kids

-Vix: cómo nace una estrella

Roger Bargans

Com fer servir el movil com a Webcam

Hola jo sóc el Biel Vazquez

Avui us porto una proposta bastant interessant per a fer servir el mòbil com si fos una webcam.

Hi ha gent que no té webcam però amb aquest programa no serà un problema ja que es pot fer que el mobil sigui la webcam. I a més, es veu molt millor! 

INVESTIGUEM

Per què es formen els terratrèmols?

Els oceans i el terra, estan reposats sobre dos capes rocoses anomenades: Litosfera i Astenosfera; i que a la vegada aquestes floten sobre el magma, per això sempre estan en moviment. La Litosfera sobre la que estan apoiats el continents i els oceans no és contínua, sinó que està dividida en plaques tectòniques, que a la vegada aquestes plaques tenen enormes fractures anomenades falles, i depèn del moviment que realitzin poden causar diferents defectes. 

Els terratrèmols (també es poden dir: Moviments Sísmics) es produeixen quan dos plaques tectòniques es desplacen lateralment o xoquen entre si, després la Litosfera es van deformant o doblegant en alguns llocs i també va acumulant energia. Quan arriben al punt límit de deformació es fracturen i alliberen l’energia acumulada en forma de vibracions. Un bon exemple seria una goma de pollastre, que es va estirant cada cop més i quan arriba el límit elàstic es peta i a vegades et fa mal.  

DIFERENTS TIPUS DE MOVIMENTS SÍSMICS:

-Quan dos d’aquestes plaques es mouen en sentit oposat tenen límits divergents i el magma de les zones profundes puja, i quan es refreda crea terra nou. 

-Si tenen límit convergents, vol dir que han xocat una contra l’altre, i en aquest cas formen noves muntanyes, cadenes muntanyoses o volcans

-Com us he explicat abans, quan dos plaques es desplacen lateralment tenen límits transformants, en aquest cas no construeixen ni destrueixen res però són els moviments més forts.

Mapa de les plaques tectòniques:

Roger Bargans

INVESTIGUEM

Doncs l'investiguem que us proposo aquesta setmana és el següent:

Per què les persones es passen l'electricitat entre si?

                                                                                                                   Duna Morales
                                                                                                                                                 

INVESTIGUEM

Per què es construien els Dolmens? Un Dolmen és una construcció Megalítica (Construcció feta per pedres grans) que es va utilitzar molt a l'Europa Occidental durant l'època del Neolític i l'Època del Coure (7.000- 4.000 A.C).

El nom Dolmen prové de 'Taol Maen' (taula de pedra), encara que antigament aquesta estructura es coneixia com un Cromelc.

La major part dels Dolmens eren tombes col·lectives, on enterraven morts de diferents pobles (és a dir, es podien considerar com petites edificacions funeràies)

(L'aquitectura consta d'una base de pedres verticals clavades al terra i a sobre una gran pedra plana).

 DOLMEN DE PEDRA GENTIL

Aquest dolmen per exemple, es un que varem anar jo i tota la meva família a visitar-lo, Està situat al Vallès Oriental, al municipi de Vallgorguina i es va crear fa uns 4.000 anys.
Tradicionalment s'havia dit que era un lloc de reunió de les bruixes, però ara, actualment, a la Nit de Sant Joan es celebren diferents sàbats (és una celebració religiosa on els Jueus practiquen el descans).


Roger Bargans

EXPERIMENT

BRÚIXOLA 

Els materials que necessitarem seran:

-Un tap de suro

-Un ganivet afilat o un cúter

-Una agulla de cosir

-Un iman

-Un bol (de vidre o de plàstic) ple d'aigua

ELABORACIÓ

1-El primer pas que hem de fer és agafar el ganivet i tallar el tap de suro més o menys d'un centímetre de gruix.

2-Seguidament, amb l'iman, freguem l'agulla  durant uns 30 segons.

3-Després posem el suro al mig del bol amb aigua, i amb conte, col·loquem a sobre del suro l'agulla que hem imantat abans.

Si la deixes una estoneta perquè es pari de moure, podràs veure com l'agulla està orientada cara nord.

NOTA: Per saber si va bé del tot, ho pots comprovar amb la brúixola del mòbil o també tots anar girant el bol i veuràs que no canvis de posició.

PER QUÈ LA BRÚIXOLA APUNTA AL NORD ?

Un cop l'agulla es magnetitza, sempre agafarà com a referència el camp magnètic més fort de la terra, o sigui què estarà alineadaa amb el Pol Nord.

Com ja sabreu, quan dos imants són contraris (positiu + negatiu) s'atrauen; i quan són iguals, es a dir positiu + positiu o negatiu + negatiu es separen. Amb això vull dir, que una brúixola és com un petit iman que, quan senyala al Pol Nord (Nord) vol dir que està apuntant el camp magnètic sud, ja que dos imants perque s'ajuntin han de ser contraris.

 Roger Bargans

INVESTIGUEM: Arcs de triomf

Per què es fei servir un arc de triomf? Un arc de triomf és una estructura amb diferents portes en forma d'arc, que antigament es feia servir per conmemorar alguna victoria militar o homenatjar a una persona, encara que la majotia d'aquests arcs van ser construïts com a una entrada a alguna ciutat o pont.

Els primers arcs de triomf van ser fabricats per romans al segle I. Normalment estaven fets de fusta, i amb el pas del temps es van anar millorant, fent-los amb matereials més cars...

Arc de triomf de Barcelona: Aquí a catalunya tenim uns quants arcs importants però jo us vull parlar del més conegut, anomenat: Arc de Triomf de Barcelona, aquesta construcció es va crear com a l'entrada principal de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888, construït per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas.

Roger Bargans

Investiguem

Fa uns dies va arribar a les meves mans un fil de Twitter amb una apassionant història que té com escenari l'època de la Primera Guerra Mundial. És una història que m'ha emocionat molt i val la pena llegir, així que m'agradaria compartir-la amb vosaltres.

Aquí us deixo l'enllaç per si voleu anar a veure l'història explicada pel seu autor, Guillem Clua.

https://threadreaderapp.com/thread/1065735217707659265.html

Tot comença quan l'autor va visitar un poble de Rumanía, anomenat Sighisoara. En el punt més alt d'aquest poble s'hi troba "la Iglesia de la Colina" a la que es pot arribar a través d'un túnel de fusta. Al seu costat hi trobem un petit edifici que porta funcionant més d'un segle com escola de secundaria. Al altre costat hi ha un petit cementiri en un honor a les víctimes de la I Guerra Mundial. Consisteix de 30 tombes colcades de fora simètrica, una per cada soldat. Excepte una. En una de les tombes hi trobem dos cossos: el de Emil Muler i el de Xaver Sumer. 

El nostre autor li desconcerta aquseta tomba, i es dirigeix a l'esglesia en busca de més informació. L'unica persona que hi troba es la dona que ven les entrades, que l'unic que li sap respondre es que eren amics. No setisfet amb la resposta, el nostre autor es dirigeix a la torre del rellotge de la ciutat, que també funciona com a museu. Un cop a la torre, troba una sala dedicada a la I Guerra Mundial. Entre les armes exposades hi destaquen les dels Muler, una adinerada familia d'origen alemany. Els senyors Muler van tenir dos fills: Adolf i Emil. Emil Muler!
L'unic que averigua l'autor sobre l'Emil  al museu es que va anar a l'escola que hi ha al costat de l'esglesia amb el seu germa. Entre les fotografies l'autor hi destaca una en la que surten l'Emil i el seu germa amb un amic. (El de la dreta es l'Emil)

                                     

 Comprova el nom de l'amic, però resulta ser un tal Hermann, en comptes del Xaver. També troba fotografies de quan l'Emil va haver d'interrompre els seus estudis a Múnich per allistar-se a la guerra. L'unic que diu la fitxa de la seva foto es que el van ferir al 1915 i va ser traslladat a l'hospital militar de Sighisoara. En la sala no troba cap informació sobre el seu amic Xaver.

Desesperat decideix preguntar al senyor de la taquilla del museu. Desafortunadament el senyor no te ni idea del que li està parlant. Tot hi així, com que resulta ser una persona molt agradable, segueixen parlant i sorgeixen altres temes. En Guillem li confesa que és català i l'home li recomana un restaurant conegut durant molt de temps com "La casa del Catalan".  Il·lusionat per la coincidencia decideix anar en el restaurant que es diu "Restaurante Bastion". Durant el dinar li comenta al cambrer el motiu que la portat en el restaurant, el cambrer li explica que, efectivament, allà hi vivia una familia d'origen català. El cambrer li confesa que gairebé no conserva res de l'antiga familia, a excepció d'alguns quadres i mobles, i el convida a veure-l's. Entre els quadres en Guillem hi destaca un. En ell hi està representada un carrer qualsevol de Sighisoara, amb la torre del rellotge de fons. En un cantó del quadre el pintor ha firmat amb el seu nom. Primer en Guillem no s'ho pot creure, però després comprova que efectivament posa "X. Sunyer". Tot hi que a la tomba posa el seu cognom amb "M", en Guillem arriba a la conclusió de que Xaver Sumer en realitat era la germanització d'un nom català com Xavier Sunyer. A sota del cuadre posa el títol de la seva obre: Emil's Room= l'habitació d'Emil.
 
L'autor es proposa trobar la casa que surt en el quadre. Per la data de l'obre (1913) queda clar que l'Emil i en Xaver es van coneixer abans de la guerra. En Guillem es passeiga per tot el poble preguntant si algú reconeix la casa del quadre, sense resultat. Un pensament assalta el Guillem: I si la casa ja no existeix? Finalment rendit, li pregunta a un noi que serveix taules en una plaça. El noi senyala darrera seu, efectivament era la casa que estava buscant.
                                      

Al principi no pot evitar endurse un desepció: la casa s'ha convertit en un hotel. Una senyora surt a rebre'l i li pregunta si desitja una habitació. En Guillem s'adona de que no pot dir la veritat i  li explica que està fent un treball d'investiguació sobre la I Guerra Mundial a zona i que ha vingut a recopilar informació sobre els Muler. Resulta ser que la dona es diu Dorothea Taschler, filla de Helmut Taschler i Maria Muler (la filla del germa de Emil Muler, Adolf Muler). En aquell moment en Guillem li pregunta sobre la tomba. Dorothea contesta que no sap perque estan enterrats junts, però que sap que anaven junts a l'institut. L'autor intueix que la seva amistat va començar dins de les parets de l'institut, però es va trasbalssar quan l'Emil va marxar a estudiar a Múnich al 1912 i es van separar. Per aixó, un any després, en Xaver encara seguia pintant la finestra de l'Emil: el trobava a falta. La Dorothea deixa entrar a en Guillem dins de la que va ser l'habitació de l'Emil. En Guillem identifica la finestra i, commogut, decideix passar la nit a l'hotel. La Dorothea li facilita a en Guillem una maleta que pertenyia a Emil Muler. A la maleta hi havia moltes fotografies. Gracies a aquestes va poder posar cara als dos soldats. També va descobrir que van lluitar en destins diferents i morir amb un any de diferencia.
                                                          
 En Guillem estava desconcertat: Per què els havien enterrat junts si ni tant sols havien mort al mateix any? Cada cop tenia més preguntes que respostes. Decidit, va inspeccionar cada imatge amb més detall. Finalment, dona amb una imatge dels anys 50: Dos homes davant d'un retrat.  Però no es aixó el que li crida l'atenció, si no que al fons s'hi troba una cosa que li resulta familiar: el cuadre de la finestra d'Emil que havia pintat Xaver Sumer. Corrents, en Guillem mostra la fotografia a Dorothea. Ella reconeix un d'ells al instant: es tracte de Hermann Balan, l'alcalde de Sighisoara en els anys 50. En Guillem el nom li sona terriblament. Recordeu l'amic que apareixia amb l'Emil en una fotografia a la Torre del Rellotge? Doncs resulta que serà important en aquesta història.
     

L'Hermann va ser amic de l'Emil a l'institut i probablement també d'en Xaver. Com que la seva familia segueix vivint a la ciutat la Dorothea els truca. La Dorothea i en Guillem es dirigeixen a una mansió que pertany a Alina Balan, la neta de Hermann Balan. Es nota que la Dorothea i l'Alina son amigues de tota la vida, ja que només arribar la Dorothea li comenta la situació amb molta complicitat. L'Alina els deixa entrar. Mentres recorren els passadisos l'Alina els explica que després de la guerra el seu avi es va aficionar a coleccionar art. Per alguna raó el cuadre de Xaver Sumer era el més estimat per Hermann Balan.

De nou, en Guillem te devant seu el cuadre de la finestra d'Emil i no para de preguntarse com es posible que hi hagin dos cuadres iguals. L'Alina es limita a contestar "no són iguals". En Guillem s'acosta a examinar-lo millor i descobreix que els colors del cuadre són diferents. A més a la finestra si pot veure un silueta. En Guillem no enten res: Per què va tornar a pintar el quadre amb l'Emil a la finestra? L'Alina respon que va pintar molts més, i convida a seure als seus convidats. Es disposa explicar una història llarga i plena de respostes.

                                         
En Hermann, l'Emil i en Xaver eren molt amics al institut. Però l'amistat entre l'Emil i en Xaver era especial (amb les paraules de l'Alina). Els dos nois van distanciar-se d'en Hermann i el pobre no entenia perquè, fins que els va descobrir. Ho va explicar al seus pares, i la notícia no va trigar en arribar als pares dels nois. Així que Herr Muler (pare de l'Emil) el va enviar a estudiar a Munich per separar-lo d'en Xaver. En Xaver li va dir a en Hermann que mai li perdonaria el que havia fet. 
L'Alina va explicar que quan va començar la I Guerra Mundial el Hermann, l'Emil i el Xaver van anar a combatre. L'Emil va haver de tornar perque estava ferit 1915. Estava en un estat molt delicat. Els seus pulmons havien quedat afectats per causa de una bomba de clor, així que es va tenir que quedar en el llit. La noticia va arribar al Xaver, que encara estava lluitant. El noi va fer tot el possible per tornar i veure'l, però no va poder tornar fins a mitjans de 1916.
El primer que va fer Xaver al arribar a Sighisoara va ser plantarse a casa de l'Emil, però els pares de l'Emil no li van permetre veurel. Ni aquell dia ni mai més. Li van ocultar a l'Emil que el Xaver havia tornat. I per aixó el Xaver es va plantar a la cantonada d'abaix  de la finestra de l'Emil. Anava allà cada dia i es passava horas amb l'esperança de que l'Emil tingues forçes per aixecar-se del llit, mirar per la finestra i veure'l. Com que passava moltes hores allà pintava el mateix quadre una i un altre vegada.
De cop i volta l'Alina para de explicar l'historia i comença a buscar per els calaixos, rapidament troba el que estava buscant: una carta feta per en Xaver Sumer (firmat com a X. Sunyer) per l'Emil Muler.

                                   

En Guilllem es pregunta molt intrigat: Com es que està en mans de la familia del Hermann? Així que molt intrigat li pregunta que com es que la carta la tenia ella, va arribar al seu desti? L'Alina li contesta que com que no deixaven que el Xaver veiés al Emil, el seu avi es va plantar a casa dels Muler. Ell  els hi ha demanar que permetessin a en Xaver una ultima trobada amb l'Emil, però li van negar. I no només això. Els pares li van ensenyar la carta del Xaver al Hermann que acabava d'arribar i li van demanar al Hermann que li tornés al Xaver, per que li quedes clar que les seves paraules mai les escoltaria l'Emil.
Hermann no els va fer cas. Es va guardar la carta i quan va tenir l'ocasió va demanar veure a l'Emil. En la seva habitació, Hermann li va murmurar a l'orella la carta que havia fet el Xaver.

"Estimat Emil,

els teus pares no ens permeten veure-ns.

He fet aquesta carta per escriure't el que mai he estat capaç de dir-te.

Vull que sàpigues que t'estimo.

Si, Emil, t'estimo.

Ens havien ensenyat que lo nostre no era amor, però m'he adonat de que sí que ho era.

El que tu i jo hem tingut es el amor més sincer que he sentit mai.

Per això no vull perdre't sense dir-t'ho.

T'estimo des del primer dia que vam entrar a l'institut i ens vam escapar al cementiri a fumar una cigarreta.

T'estimo des del dia que em vas escalfar les mans amb el teu alé perquè jo havia perdut els guants.

T'estimo des d'aquell petó a l'estable dels Sander.

T'estimo tant que la idea de tornar-te a veure va ser l'únic que em va mantenir en vida a les trinxeres sèrbies.

Només caldria que em miressis als ulls i ho entendries. Tant de bo poguessis. 

No farien falta les paraules. Ens mirariem i tornariem a ser nens en els passadissos del institut, abans de las morts, abans de les bombes... 

Per això fa mesos estic sota la teva finestra, per veure't un altre cop, encara que només sigui un instant. 

Perque el teu somriure torni a fer-me creure que el nostre amor ho va significar tot i va llenci una mica de llum en aquest segle que ha nascut mort.

T'estimo i passi el que passi, sempre estaré amb tu.

Teu, Xaver."

Quan el Hermann va acabar de llegir la carta, els dos nois estaven plorant. Emil, casi sense veu, li va demanar que li ajudes a aixecr-se. Emil estava tan debil que semblava que no seria capaç ni d'arribar a la finestra, però ho va conseguir. Va mirar a l'exterior i per primer cop en anys d'horror el seu rostre va esclatar un somriure, perque allà baig del carrer estava Xaver tornant-li la mirada. Perquè l'home que estimava li havia dit t'estimo per primer cop. Xaver mai va poder escoltar un "T'estimo" de l'Emil, però ho va sentir en el més profund de la seva ànima. En aquell moment l'Emil va aixecar el seu braç com si saludes, i així es com el va pintar Xaver en el seu ultim quadre.

En aquella mateixa nit Emil Muler va morir, un 12 de desembre de 1916, amb 22 anys.

El Guillem es pregunta: Sabem que l'Emil va morir més aviat que el Xaver. Però que va ser d'ell durant aquells ultims mesos de vida? i el més important, com es que van acabar enterrats junts? El puzzle estava incomplet...

L'Alina torna a buscar un altre cosa, i treu un album de fotos on ens ensenya una imatge de la tumba d'Emil en 1916 i, efectivament, estava enterrat sol. 

                                                     

En Guillem li pregunta on es troba aquesta tomba i l'Alina li contesta que ja no existeix, i ella segueix amb l'historia. 

Mitja ciutat anava en el funeral de Emil Muler. Xaver es va presentar a mitja ceremonia per dir-li un últim adéu a l'home que estimava. Però Herr Muler, enfurismat, ho va evitar i el va apallisar a l'exterior del temple. Ningú va fer res, ni tant sols en Hermann, que s'ho mirava enrabiat. En Xaver Sumer va jurar que no tornaria mai més a Sighisoara. Amb l'Emil mort, sentia que la seva vida no tenia sentit, i si la vida no te sentit el que et guia es la mort. Així que va tornar a la guerra.

Alina torna a buscar entre els calaixos i li ensenya al Guillem el certificat de difunció de Xaver Sumer:

                              

En ell es pot llegir clarament el seu nom, la seva data de naixement, la data de la seva mort i en el apartat de observacions està escrit aquesta paraula:“öngyilkosság”, que significa suïcidi. 

Va ser enterrat en un cementiri militar als afores de Oradea (avui província romanesa de Crisana) amb una senzilla creu blanca de fusta.

Poc més d'un any després, la I Guerra Mundial arribaria a la seva fi, deixant rere seu 30 milions de morts. I dos d'ells, Emil Muler i Xaver Sumer, descansarien durant alguns anys més a 300 quilòmetres de distància l'un a l'altre.
L'amic de la infància d'Emil i Xaver, Hermann Balan, mai es va perdonar el dolor que havia desencadenat amb la seva indiscreció. El sentiment de culpa per la inhumana mort que tots dos van patir el va acompanyar tota la vida.

El 1928 Romania celebrava el desè aniversari de l'armistici i de la fundació de l'estat romanès amb l'annexió, entre d'altres territoris, de Transilvània (Sighisoara inclosa). Moltes ciutats van decidir construir memorials per commemorar la data i honrar els soldats que van morir en la contesa. L'ajuntament de Sighisoara va ser un d'ells.

I l'encarregat de planejar-va ser un alt funcionari que acabava d'entrar al consistori anomenat Hermann Balan. 
El primer que Hermann va haver de fer va ser aconseguir el permís de les famílies dels morts per traslladar els seus cossos a el nou emplaçament.
No li va costar gaire obtenir el permís d'exhumació de el pare d'Emil. Per al vell oficial era un gran honor que el seu fill descansés en un monument nacional als caiguts.

L'1 de desembre, Dia Nacional de Romania, es va inaugurar el memorial en una cerimònia civil. Mitjana ciutat va acudir per honrar els seus morts de nou, amb Herr Muler al capdavant, abillat per a l'ocasió amb totes les seves medalles.
                                    
El que ningu es podia esperar, i menys el pare de l'Emili, es que el seu fill no estaria sol a la tomba. 
Hermann havia mogut cel i terra per localitzar el cos de Xaver a Oradea (per això conservava el seu certificat de defunció en hongarès). Des del primer moment va voler enterrar-al costat de l'home que estimava perquè descansessin junts per tota l'eternitat.

Com és lògic, va mantenir el seu pla en secret perquè ningú pogués detenir-lo. I es va sortir amb la seva.

Al veure'l, Herr Muler va entrar en còlera i es va enfrontar a Hermann a crits davant de tot el món. Com havia estat capaç? Com s'atrevia a tacar l'honor de la seva família d'aquesta manera? L'home estava fora de si.

Per això Hermann el va tombar d'un cop de puny, com Xaver havia fet amb ell mateix deu anys abans.
"Fa quinze anys vaig cometre un error imperdonable," li va escopir Hermann a el vell oficial.
"Jo vaig matar als meus millors amics molt abans que ho fes aquesta horrible guerra.
I vostè va ser còmplice d'això.
Tots ho vau ser. "
Els veïns de Sighisoara van ajupir el cap avergonyits davant les paraules de Hermann:

"És hora de permetre'ls descansar en pau d'una vegada, junts, com haurien d'haver viscut i com a herois d'alguna cosa molt més valuosa que una guerra."

Herr Muler va marxar de el cementiri amb la cua entre les cames i mai es va tornar a parlar d'Emil a casa seva. Va ficar totes les coses del seu fill en una maleta i la va tancar en un armari. Per això, ni tant sols la seva descendent Dorothea coneixia aquesta història.

En Guillem s'acomiada i marxa cap al cementiri. Al seu interior sent la necessitat de tornar a visitar la tomba. Ara que la té davant, li sembla increíble que tan sols fes un dia que hi havia estat. Res havia canviat però res és el mateix. Llegeix els seus noms un i un altre cop. Es manté en silenci i el vent dels segles li murmura secrets a l'orella. 
I li sembla escoltar a la llunyanía el riure de dos nois que s'han saltat una classe per fumar-se una cigarreta. 
Que s'escalfen les mans amb l'alé de l'altre.

Que es miren als ulls i descobreixen un esclat d'esperança en les seves mirades. 

Que es donen un primer petó ple de tota la felicitat que forma els somnis compartits.

Un petó que enllaça les seves ànimes per sempre.

En Guillem col·loca la seva mà sobre la làpida i murmura:

- La vostra història ha estat explicada. 

FI

- Adaptació de: Judith Belmonte i Mireia Belmonte

CORONAVIRUS

Hola sóc l’Ariadna Llopis i us vull explicar més coses sobre el coronavirus:

1.Què és un virus?
Un virus és un tipus de microbi, ni tan sols és un ésser viu.
És una part del cos que necessita infectar algún animal o persona per poder fer se més gran.

2. I quines cèl·lules infecta el coronavirus?
Aquest virus li agrada entrar a les cèl·lules respiratòries, és a dir, les cèl·lules que recobreixen
les vies respiratòries.
Són els conductes per on passa l’aire per arribar el nas o a la boca fins els pulmons.

3. I per això far estossegar?
Exacte! Quan el virus es multiplica fa que es desfaci les vies respiratòries i tingui ganes de tossir.
Aprofita la tos per escapar-se viajan dintre unes gotes minúscules i poder infectar a les altres
persones que respiren aquelles gotes de virus.

4.I perquè te febre la gent?
Els virus son sensibles a la calor. Les cèl·lules del cos humà, quan s'adonen que tenen un virus
envien un missatge al cervell.
Són unes molècules que li diuen al cos que pugi la temperatura per així matar el virus.

5. Quin nom tan curiós? I per que es diu així?
Quan el mirem al microscopi electrónic té forma de una corona. I és una part d'aquest virus que
té forma de espícula, la proteína S, que li dona aquest aspecte.
És justament la clau que té el virus per entrar a les nostres cèl·lules.

6. Quin embolic de noms: Coronavirus, Sars- Cov-2, Covid-19
Coronavirus és un nom d’una família de virus que tenen unes característiques similars.
Altres coronavirus son el Mers-cov o el sars-cov, que van provocar epidèmies més petites ja fan un temps.

7. I que vol dir Covid-19?
Aquest és el nom que li han posat els metges a la malaltia que causa aquest nou coronavirus.
Ve de l’anglès <<coronavirus infectious disease 2019>> que significa:
malaltia infecciosa provocada pel coronavirus del 2019, ja que aquest és l’any en què es van descobrir
per primer cop els efectes d'aquest virus.

8.I què és SARS-CoV-2 llavors?
Aquest és justament nom real del virus. també és un acrònim en anglès: <<Severe Acute Respiratory
Syndrome>>que significa malaltia respiratoria aguda i greu.CoV és l'abreviatura de Corona Virus i és el número 2 és perquè ja es va descobert un altre Coronavirus semblan
(el SARS-COV )a finals del 2002.

9.I d’on a sortit aquest virus?
Els científics han estudiat aquest virus i han trobat que s'assembla molt als coronavirus que tenen els
ratpenats ara investiguen com va passar els éssers humans, probablement a través del animal
que es contagiés dels ratpenats.
Això semla que va passar en una ciutat de la Xina que es diu Wuhan.

10.I com es contagia?
Doncs quan ets molt a prop d’algú que ja està infectat i estossega i tu respires els microbis que surten
amb el virus.
I també a través de fomites per això és important taparse la boca amb un mocador de paper o amb
la part de dins del colze quan tossim, mai amb les mans que encara escampem més el virus! 

11.Fomites?I què són els fomites?
Els fomites són objectes a sobre dels quals cauen les gotes amb el virus i infeccions.
Quan els toques, el virus pot passar a la teva ma.
I si llavorns et pases la ma a la boca, als ulls, o al nas (si, també dins el nas) llavors el virus pot entrar
al teu cos i infectar-te.

12.I com podem evitar infectar-nos?
La mesura més efectiva és el confinament. Això vol dir: quedar-se a casa! Fàcil, no?
si no sortim de casa no trobarem cap persona infectada no podrem tocar fomites que tingui virus a sobre.
Així no ens infectarem i, sobretot, no podrem infectar a ningú si ja tenim el virus.

13.Però quins objectes poden ser fomites?
Doncs coses que toqui molta gent. Monedes, Branques, Poms de portes, les barres del metro, autobús o, fins i tot, la roba.

14.I perquè diuen que ens hem de rentar les mans?
Si has tocat alguna cosa que tenia el virus a sobre,el tindràs al la mà.
El sabó també serveix per matar el virus.
Les molècules de sabó trenquen els virus i així, si et toques la cara sense voler, ja no et podras infectar.

15.Serveix de res portar una mascareta?
Les mascaretes de paper (quirúrgiques) poden ajudar a frenar la dispersió del virus.
És recomanable portar mascaretes d’un sol ús perquè si tenim símptomes de la COVID-19.
El personal sanitari a de portar mascaretes de protecció (amb filtre) quan treballa amb malalts
per no infectar-se.
Si no tenim símptomes, és millor no malgastar les mascaretes! 

 

16.I llavors perquè tanta alarma?
El problema es que si que hi ha gent a qui el virus pot provocar una malaltia més greu, o fins i tot, la mort.
Això també passa amb altres virus com la grip, però amb el coronavirus passa més sovint.
La gent gran o persones que ja tinguin un altre malaltia poden tenir problemes respiratoris i han d'estar en un hospital o es poden morir.

17.I les mascotes es poden infectar?
Fins ara no s’ha vist cap mascota que es pugui infectar o transmetre el virus.
Però fa uns dias a un zoo de NUEVA YORK Nadia una tigresa de 4 anys va agafar el coronavirus de
un treballador que estava infectat del COVID-19 i no ho sabia.

                                                                                                       Ariadna Llopis 6e C

INVESTIGUEM

Que és la gravetat? 

La Gravetat és la força amb que cada planeta atrau els objectes al seu centre. Ja que quan més massa té un cos o més gravetat hi ha en un cert planeta, més pesarà l’objecte. 

En el nostre sistema solar, quan més gran sigui el planeta més força d’atracció té. Per això, si aquí (a la Terra) peso uns 30 quilos, per exemple a Júpiter pesaré 75 quilos (2 vegades i mitja que  la Terra). 

Ara bé, és el mateix pes que massa? Doncs no, perquè la massa és la quantitat de matèria que té un cos, i en canvi el pes es la força amb que un planeta atrau a un objecte. 

(Encara que la definició de la gravetat sigui quasi la mateixa que la del  pes no són el mateix, ja que la gravetat  és una força per si sola que pot variar a cada planeta.  I per saber el pes d’una cosa s’ha de tenir en compte la massa del cos i la gravetat, o sigui que es podria dir que el pes no es una força “autònoma”) 

Una cosa a destacar es que a la nostra vida quotidiana sempre, al dir: “quan peses”? responem 30/ 40… quilos. Doncs està mal dit, perquè com ja us he dit abans, per calcular el pes (P) s’ha de tenir en compte la massa (M= que serien l’unitat de pes que sempre diem: Kg, g...) i la gravetat (G= que a la terra es 9,8). O sigui que per dir-ho de forma correcta s’ha de fer la següent operació: G·M=P.        

Per què a la Lluna es pot flotar?

A la Lluna es pot flotar gracies a que hi ha microgravetat, o sigui que hi ha una força molt petita que mantingui als astronautes enganxats al terra.

*La microgravetat vol dir que quasi no hi ha gravetat, en aquest cas en aquest satèl·lit natural hi ha un 1,6 de gravetat.

 

 

 

 

Roger Bargans 

OPEN ARMS

Open Arms és una organització no governamental sense ànim de lucre (ONG), fundada al 15 de setembre de l’any 2015, per Oscar Camps Gausachs.

Antigament era una empresa de vigilància aquàtica de Badalona. I al setembre del 2015, amb la crisi dels refugiats, Oscar Camps (director de l’empresa) va decidir anar a Lesbos (una illa de Grècia) a fer front contra totes les morts que es produïen diariament, ja que tenien prou material/ experiència per anar a ajudar.        

Aquesta organització està destinada  a salvar vides humanes al mar (més concretament refugiats). Normalment acostumen a treballar a Lesbos i al mar Mediterrani; I des del 2015 al  2020 ja han salvat uns 60.515 immigrants (32.573 a Lesbos i 27.942 al Mediterrani).

L’ONG, al 2016 va guanyar dos premis: Premi Casaldàliga de la Solidaritat i Premi ciutadà Europeu. I al 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi. 

Aquest “projecte” està relacionat amb la tasca de la Maternitat d’Elna, ja que crec que una ONG fa de voluntariat desde diferents punts de vista, ja sigui els voluntaris o el fundador...   

Roger Bargans

Investiguem: LA REALITAT VIRTUAL

Hola sóc el Biel Vázzquez i us explicare el que és la VR (realitat virtual).

La Virtual Reality (de l'anglès, realitat virtual) consisteix en portar-te a un món que no existeix realment, hi han 3 elements clau per que això funcioni.

1.El headset (casc de realitat virtual) se'l pot classificar per 3 categories

BASIC

És sinònim de portabilitat, només necessites un telèfon intel·ligent per poder-lo utilitzar

MID-RANGE

Són dispositius més complexes, a diferència dels bàsics, aquests poden aportar experiències més immersives.

HIGH-END

Els dispositius high end són utilitzats per a experiències més complexes que demanden gràfics de major qualitat i un alt grau d’interactivitat.

2.El tracking (de l'anglès, rastrejar)


És la detecció dels moviments de l’usuari per augmentar la immersió a la realitat virtual, consisteix normalment en càmeras o sensors com per exemple la Playstation Cam, que és utilitzada tant com a dispositiu de realitat virtual com de realitat augmentada.

3. La Immersió

És simular la presència física a més de la possibilitat d’interactuar amb elements del voltant, es tracta de que els usuaris es sentin cómodes.

                                                                                                             Biel Vázquez

EL FERROCARRIL SUBTERRANI

Aquest va ser un moviment liderat per un grup desconegut de voluntaris, que no estaven d'acord amb l'esclavitud i per això van construir uns túnels i uns bunkers subterranis secrets, perquè els esclaus poguessin fugir.

Escapaven per les nits amb cavalls i anaven cap als túnels i bunkers per fugir cap a Canadà, Florida...(els estats del nord ), on l'esclavitud no era legal, no com ha el país d'on proveïen ells (EE.UU.

Aquests voluntaris que van ajudar als negres a escapar, van aconseguir que 100.000 poguessin ser lliures per sempre!

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ARIADNA RUIZ 6è A (Treball Sobre els voluntaris al llarg de l'historia)

( No ho podia publicar al A llavors l'he publicat al C)

Investiguem; ALAN TURING

Alan Turing va néixer a Anglaterra el 23 de Juny de 1912 i va morir/suicidar el 7 de juny de 1954 amb 41 anys.

Alan no era el nen normal en que els seus pares l'estimaven. El que menys l'importava en el món era ser normal i encaixar.

Li feia tanta il·lusió anar a l'escola que en el seu primer dia, veient que hi havia una vaga de transports, va decidir recórrer els 100km en bicicleta. Però Alan no li va agradar l'escola.  Només l'interessaven les matemàtiques i, encara que avui sembla increible, quasi l'expulsen per allò: "Si solo va a ser un técnico, estás perdiendo el tiempo aquí".

Però molt d'hora es va convertir en molt més que allò. En la Segona Guerra Mundial, els Alemanys tenien un sistema titulat Enigma per comunicarse en clau. Alan va ser l'únic que va aconseguir esbrinar-lo, i per això va haver d'inventar una máquina especial: el primer ordinador modern.

Es calcula que, gràcies a ell, es va reduir 2 anys la durada de la Guerra i es vàren salvar 14 milions de vides. El seu treball va resultar tan important que una part d'aquest va ser alt secret, fins l'any 2012.

També va ser el pare de l'ntel·ligència Artificial. La seva definició d'aquesta encara es fa servir avui: que el que pensi una máquina sigui indistinguible del que pensi una persona.

Malgrat tot, quasi acaba a la presó per quelcom que era un crim a Anglaterra: en lloc de les dones, l'agradaven els homes.

En la actualitat, el món el considera com un dels grans genis del segle XX (segle 20). El govern anglès li va demanar perdó per com el vàren tratar en general. I es que, davant totes les dificultats en que es va haver d'enfrontar al llarg de la seva vida, algú el podria culpar de que l'nteressaven més els números que la gent?

                                                                           
                                                                                   Pol Minero

Investiguem: Regles bàsiques de ciberseguretat

PEL QUE FA AL CORREU ELECTRÒNIC

• No has d’obrir correus electrònics de remitents desconeguts, i menys si es troben en altres idiomes. Sovint es tracta d’spam (correu brossa) i pot contenir arxius o documents adjunts amb virus que perjudiquin el teu dispositiu.

• En el compte de correu que utilitzis habitualment, no incloguis el teu nom i cognoms, edat o data de naixement. Has d’usar ‘nicks’, noms inventats o neutres. Pep12@… no és una bona idea. Diu massa de tu. És preferible utilitzar altres tipus com ara bonpas@…

• Pots tenir diversos comptes de correu electrònic: una podria ser amb el teu nom per a qüestions ‘oficials’, i un altre com la que t’aconsellàvem per un ús habitual.

• No omplis formularis que t’arribin per correu electrònic, en especial aquells que et demanin dades personals. Vés amb compte amb els correus de bancs on demanen que confirmis un compte o un pagament bancari. Sempre són falsos!

• La contrasenya del teu correu electrònic és molt important. No la comparteixis amb ningú, i utilitza combinacions de lletres i números, amb alguna majúscula i algun símbol, si pot ser.

• No utilitzis sempre la mateixa contrasenya per a tot.

• No has de seguir i reenviar les cadenes que arriben a través del correu electrònic.

• Quan enviïs un correu a diferents persones alhora, has de posar les adreces en ‘còpia oculta’, a l’apartat ‘CCO’.

PEL QUE FA A LES SALES DE XAT

• A Internet la gent no sempre és qui diu que és. És molt fàcil enganyar i mentir, i molta gent ho fa. En especial aquelles persones que poden suposar un risc. No et creguis tot el que et diuen.

• T’aconsellem que no parlis amb persones que no coneixes a les sales de xat públiques, de la mateixa manera que no et posaries a parlar sobre la teva vida amb un desconegut al carrer que portés una careta.

• No facilitis, en aquestes sales, les dades personals que permetin la teva localització o identificació: els teus cognoms, la teva adreça, l’escola o institut on estudies…

• Recorda que també has de respectar la privacitat de les persones que coneixes. No donis tampoc dades dels teus familiars o amics.

• No enviïs fotografies teves a través d’aquestes sales. No saps realment què poden fer amb les teves imatges i on es poden distribuir.

• Bloqueja aquelles persones que es dirigeixen a tu de forma agressiva o feridora, així com aquelles que envien missatges obscens. No permetis que ningú et tracti malament. Dirigeix-te a la resta amb correcció i exigeix el mateix d’ells.

• Si algú t’insulta o amenaça és bo copiar o guardar les converses. Poden ser d’utilitat més endavant i, per suposat, recorda sempre que pots dirigir-te a internetsegura.cat/contactar

RESPECTE A LES XARXES SOCIALS

• Et recomanem posar en el teu perfil una imatge que no t’identifiqui directament: un avatar o alguna icona que t’agradi.

• El teu perfil, com a menor d’edat, ha de ser sempre privat. Això és molt important.

• No agreguis persones que no coneguis físicament, només amb les que mantinguis contacte regular. No serveix de res tenir un perfil privat si després afegeixes 200, 300 o 400 persones.

• No incloguis informació personal rellevant en el teu perfil, que permeti la localització o clara identificació. No indiquis en quin centre escolar estudies, ni quins dies estàs de vacances fora de casa, ni informació personal sobre la situació de la teva família.

• Recorda que també has de tenir cura de la privacitat dels teus familiars i amics. Per tant,  no has d’incloure informació personal sense el seu coneixement i consentiment.

• Compte amb les fotografies que puges. Tot i que pensis que només les veuran els teus amics, pensa que qualsevol pot fer-ne còpies i penjar-les en un altre lloc. Si penges una fotografia has de pensar que pot arribar a veure-la qualsevol persona: pares, professors, companys, etc., i que pot circular durant anys per la xarxa.

• Abans de pujar una fotografia en la qual apareguin altres persones al teu costat, has de comunicar-ho i obtenir-ne l’autorització.

• Has de ser respectuós quan escriguis en el mur de la resta, i has d’exigir el mateix. Recorda que les paraules se les emporta el vent, però el que s’escriu a Internet es queda i és possible identificar-ne l’autor.

• No participis en perfils o grups en els quals s’insulta, amenaça o es falta el respecte a d’altres persones amb contingut inadequat. Si trobes un d’aquests grups hauries de denunciar-ho de forma anònima. Pots fer-ho a la pròpia xarxa social (adreçat a l’administrador del grup o a l’enllaç de Denúncia del contingut). També pots informar-ne a través de la Línia de Denúncia anònima o anar directament als Mossos d’Esquadra.

SI FAS SERVIR EL MÒBIL O TAULETA TÀCTIL

• La missatgeria instantània és molt popular en els mòbils: WhatsApp, Telegram, Line, Facebook Messenger, Skype, Hangouts, Snapchat… No hem de perdre de vista que moltes de les coses que ens podem dir a través del text poden ser més valorades si es comuniquen cara a cara.

• Perquè no te’l prenguin, evita exposar-lo davant dels amics i protegeix el desbloqueig amb un patró gràfic, un pin o una contrasenya.

• Sospita de trucades i SMS de desconeguts i ocults. No donis dades personals sense estar del tot segur de qui hi ha a l’altre costat de la línia.

• Descarrega’t només les aplicacions de mòbil que hi ha a les botigues d’aplicacions oficials (App Store, Google Play, Windows Phone Apps,…) per evitar que incloguin virus, siguin fraudulentes o espiïn les teves dades.

• Abans de compartir una notícia o publicar una fotografia o vídeo, pensa-t’ho bé. No facilitis o publiquis dades, informació, fotografies o vídeos d’altres persones sense que te n’hagin donat permís.

• Cal vigilar la gran difusió que poden arribar a tenir les imatges amb contingut sexual gravades i compartides en grups de missatgeria instantània.

• Si omples formularis amb dades personals o per fer compres des del mòbil, assegura’t d’usar comunicació segura ‘https’ i amb el 3G o 4G actiu.

• Evita l’ús de xarxes wifi obertes de les quals no en coneixes el propietari. Algú pot tenir control de les sessions a la teva xarxa social o al teu correu electrònic quan l’obris des del mòbil.

• Hem de configurar les opcions del dispositiu perquè respecti la nostra privacitat. Per exemple, controlant quins contactes poden veure el nostre estat a WhatsApp, Instagram o SnapChat. Quan fem públics Snaps Code o Kik Code, obrim les portes a molts contactes desconeguts.
• Hem de vigilar també quan donem permís per a connexions de proximitat amb altres dispositius (Bluetooth) i la nostra geolocalització (GPS) que demanen diferents serveis (Google Maps, Instagram, Periscope, Snapchat, Twitter, …).

SI T’AGRADEN ELS JOCS EN XARXA

• Primer cal assegurar-se si el contingut del joc és adequat per a la teva edat. Els nivells de dificultat del joc i les habilitats necessàries per jugar-hi necessiten una edat mínima.

• Quan juguis en línia amb els teus amics, vigila les pàgines on accedeixes i no donis mai dades personals (nom, adreça, telèfon…) ni dades bancàries.

• Les etiquetes descriptives informen si el joc conté continguts de: violència, llenguatge inapropiat, por, drogues, sexe, discriminació, apostes, joc amb altres persones…

• A Internet no tothom és amic. No quedis amb les persones que coneguis a través de la xarxa. I si quedes amb algú, avisa els teus pares o algun amic perquè t’acompanyin, i queda en un lloc públic.

SI ET DESCARREGUES APLICACIONS

        Fixa’t sempre en les etiquetes i avisos informatius. Alguns dels jocs i apps mostren imatges i               continguts d’aparença real que poden no agradar-te. Veure’ls no et fa ser més gran. Respecta l’edat recomanada que marca.

• Quan juguis en línia, fes servir ‘nicks’ (sobrenoms), noms inventats o neutres que no expliquin detalls sobre tu. No et refïis de tot el que et diguin, ja que és molt fàcil dir mentides o fer veure que ets una altra persona. Encara que no donis les teves dades personals, pots fer nous amics en els xats i jugar amb ells sense que sàpiguen qui ets realment.

• No hauríem d’acceptar veure anuncis ni pagar diners per continuar les partides de jocs d’apps, sense el permís dels pares.

• En la descàrrega de jocs en línia, hem de vigilar que siguin adequats per a la nostra edat i mirar de descarregar el joc de les botigues oficials o enllaços de confiança. Llegir les indicacions del joc així com la informació que s’inclou a les botigues oficials pot estalviar-nos problemes.

• Demaneu als pares que us ajudin en la descàrrega d’aplicacions i recordeu sempre de demanar-los permís en cas que calguin diners per jugar o sigui imprescindible facilitar dades personals.

• Desconfia de les superofertes. Sovint són estratègies comercials o malicioses per aconseguir les nostres dades o infectar el nostre dispositiu amb virus i altres programes perillosos.

• Si creus que l’oferta o l ‘anunci val molt la pena, demana consell als teus pares abans de fer res. Recorda que abans de comprar qualsevol joc has de demanar permís als pares.

                                                                                                              BIEL VÁZQUEZ