Sense ràdio, ni telèfon ni GPS i en solitari. Així ha estat Silvia Vidal 20 anys enganxada a les grans roques del planeta. Al Pakistan, a l'índia, al Peru, a Alaska traça línies que, abans d'ella, semblaven impossibles. Línies verges on la Sílvia viu mes d'un més arrapada a la paret. Aquest cop, el destí era la Patagònia xilena, on l'esperava una via de més d'un quilòmetre cap al cel. Allà es va estar 33 dies confinada a la paret, mentre el món es confinava a casa.
La Sílvia no només va trobar a faltar al Prat l'escalf de la gnet que l'aprecia, sinó també l'ajuda. Quan viatja porta tot el que pot necessitar repartit en sis bosses de 25 quilograms cadascuna. 150 kg en total, que ha d'anar portant en diferents viatges cap a la falda de la muntanya. En aquest cas, una paret de 1200 metres localitzada al Cerro Chileno Grande.
La primera conseqüència de la crisi del coronavirus que es va trobar va ser que el seu vol de retorn s'havia cancel.lat. Però quan uns dies després, en va aconseguir un altre no s'esperava la magnitud dels canvis que l'esperaven a l'aeroport.
Dalt del taxi, bocabadada per una carretera sense ni un cotxe i creuant una ciutat fantasma, la Sílvia no podia parar de vincular la seva experiència esportiva amb allò que veien els seus ulls. A la paret, a a centenars de metres d'alçada, en un espai d'un metre i mig, la Sílvia ha après a conviure amb el descontrol. Sola i allunada de tot i de tothom el que va haver d'apendre era acceptar la falta de control que tenim sobre allò que ens envolta. La seva recepta davant dels canvis: acceptació i adaptació al seu moviment.
La Sílvia no només va trobar a faltar al Prat l'escalf de la gnet que l'aprecia, sinó també l'ajuda. Quan viatja porta tot el que pot necessitar repartit en sis bosses de 25 quilograms cadascuna. 150 kg en total, que ha d'anar portant en diferents viatges cap a la falda de la muntanya. En aquest cas, una paret de 1200 metres localitzada al Cerro Chileno Grande.
La primera conseqüència de la crisi del coronavirus que es va trobar va ser que el seu vol de retorn s'havia cancel.lat. Però quan uns dies després, en va aconseguir un altre no s'esperava la magnitud dels canvis que l'esperaven a l'aeroport.
Dalt del taxi, bocabadada per una carretera sense ni un cotxe i creuant una ciutat fantasma, la Sílvia no podia parar de vincular la seva experiència esportiva amb allò que veien els seus ulls. A la paret, a a centenars de metres d'alçada, en un espai d'un metre i mig, la Sílvia ha après a conviure amb el descontrol. Sola i allunada de tot i de tothom el que va haver d'apendre era acceptar la falta de control que tenim sobre allò que ens envolta. La seva recepta davant dels canvis: acceptació i adaptació al seu moviment.
Roger Espinasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada