Investiguem: Wikileaks

WikiLeaks es va convertir en el seu moment en un autèntic mal de cap per a molts governs, empreses i individus de diversos països que es veien amenaçats per les seves publicacions d'informació confidencial.

Per a molts, es va convertir en símbol de la llibertat de premsa i d'el periodisme d'investigació.

Però per a altres, com el govern dels EUA, va creuar línies vermelles a l'publicar dades sensibles que podrien suposar "una amenaça a la seguretat nacional".

Fundada el 2006, aquesta pàgina web publica documents i imatges generalment filtrats per fonts no identificades públicament per tal de desvetllar escàndols i casos de corrupció que consideraven d'interès públic.

"WikiLeaks és un servei públic internacional (...) ens especialitzem en permetre a periodistes o informants que han estat censurats a presentar els seus materials a el públic", li va dir Assange a la BBC el 2010.

En aquesta ocasió també va explicar l'origen del nom: "Wiki significa ràpid en hawaià", així que WikiLeaks significa "filtracions ràpides", un nom inspirat en Wikipedia, la famosa enciclopèdia en línia.

Molts dels documents que acaben sent base dels articles de WikiLeaks són carregats a la web a través d'un sistema que permet als usuaris enviar informació de manera anònima.

Quines van ser les seves principals filtracions?

L'etapa de major popularitat per WikiLeaks va arribar a partir 2010, amb la filtració massiva de material classificat de l'Exèrcit nord-americà sobre les guerres de l'Afganistan i l'Iraq.


Aquest any, per exemple, va revelar un vídeo de 2007 en el qual es veu a soldats nord-americans disparant des d'un helicòpter a Bagdad i causant la mort de més de deu civils, entre ells un periodista de l'agència Reuters.


A la fi d'aquest any va arribar el conegut com Cablegate: la filtració de més de 700.000 documents diplomàtics dels EUA i cables de les seves ambaixades en diferents països que el Departament de Justícia va qualificar com "una de les majors filtracions d'informació classificada en la història dels EUA".


Els documents, que afectaven a gran nombre de països, van ser difosos de manera simultània per alguns dels principals diaris dels EUA, Regne Unit, Espanya, França o Alemanya, entre d'altres.


Washington va acusar la exsoldat i analista d'intel·ligència de l'Exèrcit Chelsea Manning d'estar darrere d'aquestes filtracions que van provocar un gran escàndol a tot el món. de manera anònima.

                                                                                                                   Biel Vázquez